Cada cicle porta un pressupost i un conjunt de directrius. El pressupost és el que estàs disposat/da a gastar; les directrius són com vols que es decideixi el diner. Junts són el que One utilitza per suggerir increments, i el que els gestors i aprovadors veuen mentre treballen.
Tots dos assessoren. Ningú dels dos bloqueja.
Aquest article explica què fa cadascun, com establir-los i com canviar-los un cop un cicle està en marxa.
El que fa el pressupost — i el que no fa
El pressupost és una xifra de referència. One suggereix increments que s'ajusten dins d'ell, i els totals acumulats mostren com el cicle està seguint contra ell a mesura que arriben les propostes.
El pressupost no limita res. Un gestor pot proposar un increment que faci que el cicle superi el límit, un aprovador pot aprovar-ho, i un propietari pot bloquejar el cicle amb el total per sobre del límit. Res es bloqueja en cap etapa.
Això és una elecció deliberada — algunes decisions necessiten l'excepció — però significa que superar el pressupost és una decisió de judici, no alguna cosa que el sistema captarà per tu. Si és important mantenir-se dins del número, algú ha de vigilar-ho.
Establint un pressupost
Estableix el pressupost quan crees el cicle, dient a One el total que estàs disposat/da a gastar. Pots canviar-lo més tard: obre el cicle i ajusta'l, en qualsevol moment abans que el cicle estigui bloquejat.
El pressupost és una xifra de salaris bruts. Cobreix l'augment dels salaris mateixos, no els costos laborals que en deriven — així que el cost real d'un cicle per a l'empresa és superior al número que estableixes.
Dividint el pressupost
Pots demanar a One que divideixi el pressupost en comptes de mantenir-lo com un sol fons — per equip o departament, de manera que cada part de l'organització tingui la seva pròpia quantitat amb la qual treballar.
Si ho divides, cada persona veu la porció que pertany al seu propi abast. Un gestor veu la seva part d'equip, no el total de l'empresa.
Llegint les xifres
Tres números descriuen l'estat d'un cicle:
- Pressupost — el límit que has establert.
- Increment de vista prèvia — el que actualment sumen les propostes.
- Restant — el que queda entre els dos.
Un Restant negatiu significa que el cicle està per sobre del pressupost. Res canvia quan això passa excepte el número — cap advertència atura el treball.
Tothom veu aquestes xifres pel seu propi abast, no pel cicle sencer. Un gestor veu el que les propostes del seu equip sumen; un propietari veu la imatge de l'empresa. Ningú aprèn res sobre salaris fora de la part de l'organització que ja pot veure.
Això significa que un gestor no pot dir com està seguint el cicle en general. Si necessites que regulin contra un fons compartit, divideix el pressupost perquè cada equip tingui la seva pròpia xifra amb la qual treballar — d'altra manera, estan proposant aïlladament.
Què són les directrius
Les directrius són les normes que vols que es decideixin els increments — un rang de mèrit com ara el 3–15%, qui es qualifica per a una promoció, com s'ha de tractar una bretxa d'equitat, quins resultats de rendiment són necessaris per guanyar un augment.
Les escrius quan configures el cicle, amb les teves pròpies paraules. Fan tres funcions:
- Orienten les suggerències de One. Els increments suggerits estan dissenyats per ajustar-se a les teves normes.
- Decideixen el veredicte de cada persona — si algú apareix com a Elegible, No elegible, o No jutjat.
- Informen els teus gestors el que esperes, que és la part que estalvia més temps més endavant.
Com les directrius produeixen un veredicte
Tothom en el cicle porta un dels tres veredictes:
- Elegible — compleix les directrius.
- No elegible — no compleix, amb el motiu mostrat al costat.
- No jutjat — les normes no es podien aplicar perquè falten dades. Si les teves directrius miren les darreres tres avaluacions de rendiment d'algú i només en té dues, no hi ha res contra el que jutjar-lo.
Els veredictes assenyalen, no bloquegen. Un gestor pot proposar per algú marcat com a No elegible o No jutjat, i un aprovador pot aprovar-ho. La funció del veredicte és assegurar-se que l'excepció és una decisió i no una omissió.
No jutjat no és un no. Normalment significa dades mancants, no una persona que no ho mereix. Tracta un cicle amb molts veredictes de No jutjat com un senyal que les teves directrius estan demanant informació que no tens, en comptes d'una llista de persones a saltar.
Canviant-los a mitjà cicle
Tant el pressupost com les directrius es mantenen editables mentre un cicle està actiu — en Borrador, Programat, Sol·licituds obertes i En revisió. Un cop el cicle està bloquejat, cap dels dos pot canviar.
Després de canviar qualsevol dels dos, demana a One noves suggerències. Les suggerències existents es van construir contra els números antics i no s'actualitzaran soles.
Si canvies el pressupost o les directrius després que hagi començat la proposta, informa a les persones del cicle. Els seus totals es mouran, els veredictes poden canviar, i res els notifica.
Millors pràctiques
- Estableix les directrius abans d'establir el pressupost. Les normes et diuen el que hauria de costar el cicle. Treballar a l'inrevés fa que el pressupost sigui un número arbitrari al qual les normes després han d'ajustar-se.
- Escriu directrius que puguis aplicar. "Recompensar els bons rendidors" no dóna a One res amb què treballar i no dóna als gestors res a seguir. Un rang, una condició de qualificació i un llindar de rendiment sí.
- Comprova què necessiten les teves normes abans que s'obri el cicle. Les directrius que depenen de tres avaluacions de rendiment tornaran No jutjat per a tothom que no tingui tres. Executa primer la vista prèvia d'elegibilitat i mira la divisió.
- Decideix per avançat qui vigila el pressupost. Res ho fa complir, i només un propietari veu la imatge completa, així que nomena la persona la feina de la qual és notar-ho.
- Divideix el pressupost si vols que els gestors s'autoregulin. Sense una divisió no poden veure el total de l'empresa, així que no tenen manera de saber si estan prenent més del seu percentatge.
- Recorda que el número és salari brut. Els costos laborals s'afegeixen, així que un cicle que arriba al pressupost encara costa més a l'empresa del que diu el pressupost.
- Deixa espai per a excepcions. Un pressupost gastat exactament al límit en els casos esperats no té res per a l'oferta contrària que arriba a mitjà cicle.